oxosals

LES OXOSALS

Es poden considerar derivades dels oxoàcids per substitució de l'hidrogen per un metall. En realitat, els seus noms es formen a partir del nom de l'anió i del metall.

•  Amb la nomenclatura tradicional: s'anomenen canviant els sufixos ic i ós de l'àcid per  at i it respectivament, i a continuació de + el nom del metall especificant si cal el seu nombre d'oxidació o de càrrega. . Per exemple, una sal que derivi de l'àcid carbònic es dirà carbonat; si deriva de l'àcid hipoclorós, es dirà hipoclorit... 

                        anió         catió
CaCO3         CO32- Ca2+       carbonat de calci
Fe(NO3)3 NO3- Fe3+ nitrat de ferro(III) o nitrat de ferro(3+)
Al2(SO4)3 SO42- Al3+ sulfat d'alumini
K2Cr2O7        Cr2O72- K+         dicromat de potassi

•  Amb la nomenclatura sistemàtica o IUPAC: s'anomena l'anió sense especificar la càrrega (amb prefixos bis, tris, tetrakis..., si cal) i a continuació el metall amb el prefix multiplicador adient, si s'escau.

                                              CaCO3         trioxidcarbonat de calci
                                              Fe(NO3)3    tris(trioxidnitrat) de ferro
                                              Al2(SO4)3   tris(tetraoxidsulfat) de dialumini
                                              K2Cr2O7         heptaoxiddicromat de dipotassi

• Es formulen a partir de l'àcid corresponent substituint els seus hidrògens pel metall. El metall sempre s'escriu a l'esquerra del tot.

Exemples:

                                                  àcid del qual prové

                   sulfat de sodi (àcid sulfúric  H2SO4) Na2­SO4
                   sulfit de calci (àcid sulfurós H2SO3) Ca2(SO3)2 CaSO3
                   nitrit de bari         HNO2 Ba(NO2)2
                   fosfat d'amoni H3PO4 (NH4)3PO4
                   dicromat de potassi H2Cr2O7 K2Cr2O7
                   nitrat de plata HNO3 AgNO3
                   fosfit de zinc H3PO3 Zn3(PO3)2

oxoàcids

ELS OXOÀCIDS

-Són composts de fórmula general  HxEyOz, on E és un element no metàl·lic o bé un metall de transició amb estat d'oxidació elevat (com Cr+6, Mn+6 o Mn+7).

Com es nomenen?

-Aquest és l'únic tipus de compost en el que encara es fa servir la nomenclatura antiga. La IUPAC proposa una nova nomenclatura, que encara és poc popular, ja que és molt difícil canviar el, per exemple, conegut àcid sulfúric de la nomenclatura tradicional a dir dihidrogen(tetraoxidsulfato), que és el nom de la nova nomenclatura de la IUPAC, però ella admet com a vàlida la nomenclatura tradicional per aquest tipus de compostos.

• Nomenclatura tradicional

-Per aprendre a formular aquest tipus de compostos s'ha de conèixer els números d'oxidació en que els metalls poden actuar

-Si ens donen la fórmula del àcid haurem de deduir el nombre d'oxidació de l'element principal X (+n), serà igual al doble d'oxígens que tingui menys els hidrogens. Si tenim diversos àtoms a l'element principal el resultat l'haurem de dividir per aquest número.

-Quan un element presenta més d'un número d'oxidació possible s'utilitzen uns prefixos i sufixos molt concrets.:

Exemples:

          H2SO4            el sofre és sofre(VI), per tant àcid sulfúric

          HClO              el clor és clor(I), per tant àcid hipoclorós

          H3PO4            P(V), per tant  àcid fosfòric  

          HNO2             N(III), per tant  àcid nitrós

          HBrO4            el brom és brom(VII), per tant àcid perbròmic

sals binàries

LES SALS BINÀRIES

-Les sals binàries són combinacions entre un metall i un no metall.

-Com es formulen?
Es formulen seguint aquesta fórmula:

•          MnNm [(M) és el metall i (m) la seua valència, (N) és el no metall i (n) la seua valència].

Com es nombren?
Es nombren amb:

• Nomenclatura tradicional:

Primer posem el no metall acabat en -ur i després el no metall acabat en -ic.
Si te dos valències s'utilitza -oso (per a la menor) i -ico (per a la major).

FeCl3 :Clorur Férric.

• Sistemàtica o IUPAC

Primer posem el no metall acabat en -ur, s'afegixen els prefixes que indiquen els àtoms del metall i del no metall.

FeCl3: Tricilorur de Ferro.
Co2S3: Trisulfur de dicobalt.

• Stock

És la més utilitzada, primer posem el no metall acabar en -ur, després la preposició de i per últim el metall amb la seua valència en números romans.


FeCl3: Clorur de Ferro (III).

hidròxids

ELS HIDRÒXIDS

-Els hidròxids són un grup de compostos químics formats per un metall i un o més anions hidroxils,

-L'hidròxid: combinació que deriva de l'aigua per substitució d'un dels seus àtoms d'hidrogen per un metall: No ha de confondre's amb hidroxil, el grup OH format per un àtom d'oxigen i un altre d'hidrogen, característic dels alcohols.

-Es formulen escrivint a la dreta l’ió hidròxid OH i a l’esquerra el símbol de l’altre element i a continuació s’intercanvien les valències. S’anomenen amb la paraula hidròxid seguit del nom del metall. Exemples:

• Cr (OH)3 - Hidròxid de Crom (III)
• LiOH - Hidròxid de Liti
• Fe (OH)3 - Hidròxid de Ferro (III)         

els hidrurs

ELS HIDRURS

-Els hidrurs són compostos binaris constituïts per la combinació de l'hidrogen amb un altre element      ( metàl·lic o no metàl·lic).
-Hi ha tres tipus d'hidrurs:

• Hidrurs dels no-metalls de caràcter àcid: Són les combinacions de l'hidrogen amb els elements fluor, clor, brom, iode, sofre, seleni i tel·luri.

• Altres hidrurs de no-metalls: Són les combinacions de l'hidrogen amb un no-metall situat a l'esquerra en la llista donada per IUPAC.

• Hidrurs dels metalls: Són combinacions de l'hidrogen amb un metall.

òxids

ELS ÒXIDS

-Un òxid és un compost químic que conté un o diversos àtoms d'oxigen, presentant l'oxigen un estat  d´oxidació -2, i altres elements. Per exemple són òxids l'òxid nitros (NO), o el diòxid de nitrogen(NO2). Els òxids es poden classificar en metàl·lics i no-metàl·lics:

• Per formular un òxid: primer s'escriu el símbol de l'element, després el de l'oxigen i s'intercanvien les valències. En els òxids, l'oxigen té valència 2.
• Per anomenar els òxids: es pot utilitzar la nomenclatura de Stock i la nomenclatura IUPAC. Per anomenar els òxids no metàl·lics, es sol utilitzar més la nomenclatura IUPAC que la de Stock.

La taula periòdica

LA TAULA PERIÒDICA

-La taula periòdica és una representació esquemàtica mitjançant la disposició en una graella o taula dels elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent

Els elements químics

ELS ELEMENTS QUÍMICS

-Un element químic és una substància pura formada a partir d’àtoms que tenen el mateix nombre atòmic

La matèria

LA MATÈRIA

-La matèria es tot alló que té massa i volum:

-La matèria està formada per àtoms

-Elements: àtoms formarts per:

• Un nucli (protons i neutrons)
• Una escorça (electrons)

-Fórmula per averiguar nºneutrons:

 A(nºmàssic) - Z( nºatòmic) = N(nºneutron)

-Fórmula per averiguar nºmàssic:

Z(nºatòmic) + N(nºneutron) = A(nºmàssic)