LES OXOSALS
- Amb la nomenclatura tradicional: s'anomenen canviant els sufixos ic i ós de l'àcid per at i it respectivament, i a continuació de + el nom del metall especificant si cal el seu nombre d'oxidació o de càrrega. . Per exemple, una sal que derivi de l'àcid carbònic es dirà carbonat; si deriva de l'àcid hipoclorós, es dirà hipoclorit...
anió catió
CaCO3 CO32- Ca2+ carbonat de calci
Fe(NO3)3 NO3- Fe3+ nitrat de ferro(III) o nitrat de ferro(3+)
Al2(SO4)3 SO42- Al3+ sulfat d'alumini
K2Cr2O7 Cr2O72- K+ dicromat de potassi
- Amb la nomenclatura sistemàtica o IUPAC: s'anomena l'anió sense especificar la càrrega (amb prefixos bis, tris, tetrakis..., si cal) i a continuació el metall amb el prefix multiplicador adient, si s'escau.
CaCO3 trioxidcarbonat de calci
Fe(NO3)3 tris(trioxidnitrat) de ferro
Al2(SO4)3 tris(tetraoxidsulfat) de dialumini
K2Cr2O7 heptaoxiddicromat de dipotassi
- Es formulen a partir de l'àcid corresponent substituint els seus hidrògens pel metall. El metall sempre s'escriu a l'esquerra del tot.
Exemples:
àcid del qual prové
sulfat de sodi (àcid sulfúric H2SO4) Na2SO4
sulfit de calci (àcid sulfurós H2SO3) Ca2(SO3)2 CaSO3
nitrit de bari HNO2 Ba(NO2)2
fosfat d'amoni H3PO4 (NH4)3PO4
dicromat de potassi H2Cr2O7 K2Cr2O7
nitrat de plata HNO3 AgNO3
fosfit de zinc H3PO3 Zn3(PO3)2
No hay comentarios:
Publicar un comentario